29.11.11

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA DEL LLIBRE "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA"


El dimecres 30 de novembre a les 19,30 hores a la Casa del Llibre de València (passeig Russafa, 11) tindrà lloc la presentació del llibre de poesia Poemes de la resistència Chicana de Nephtalí de León, la selecció, traducció i notes del qual ha anat a càrrec de la professora de la Universitat de València Carme Manuel. Durant l'acte intervindran el crític literari Francesc Calafat, el poeta Manel Alonso i la pròpia Carme Manuel, Llegirà una selecció dels poemes Margarida Castellano.

25.11.11

ANTONIO SANCHIS, AUTOR DE HISTORIA DE LA MALVARROSA



El jueves 24 de noviembre, en el Ateneo del Cabanyal, Antonio Sanchis Pallarés presentó el libro Historia de la Malvarrosa. Nacida del agua,  un estudio en el que de una manera amena, eficaz y directa explica las diversas vicisitudes  que ha vivido y se han vivido a lo largo del tiempo en este barrio marinero de la ciudad de Valencia. Con Antonio hemos tenido la oportunidad de hablar sobre el largo proceso de documentación y redacción de este extenso trabajo editado por Germania en la colección “Vuit fulles”.

P.- ¿La Malvarrosa se merecía el esfuerzo titánico que usted ha realizado para escribir un libro como este?
R. Rotundamente, sí. Los motivos son fáciles de advertir en el transcurso de la lectura, pero anticipemos algunos puntos fuertes de esta importancia:
1.- La transformación a que la sometió Robillard, que de un marjal la convirtió en un jardín;
2.- Su elección por Sorolla y Blasco para el desarrollo de su actividad
3.- Su decisiva importancia en la vida sanitaria valenciana, con la fundación del Asilo de San Juan de Dios y lo que ahora es el Hospital de la Malvarrosa, que en sus inicios era un proyecto de Ciudad Residencial.
4.- Su Papelera, que aglutinó a centenares de trabajadores, muchos de ellos venidos de Peñarroya Pueblo Nuevo de Córdoba, y que jugó un papel decisivo en el movimiento obrero valenciano.
5.- Su actividad pionera tanto en el movimiento obrero como en el ciudadano, con su decisiva participación en los movimientos por conseguir el Saler para el pueblo, un cauce del río Turia como jardín y no como autopista; un Paseo Marítimo también como alternativa al frustrado proyecto de autopista por la playa.
6.- Sus gentes, que han conseguido convertir un marjal en un barrio habitable.


P.- ¿Que le motivó a enfrentarse a un proyecto como este?
R.- A excepción de los labradores, los habitantes de Malvarrosa vivían ahí desde después de 1939 y a duras penas conocían su historia. Ni siquiera sabían el origen de su nombre. Tampoco yo lo sabía y me impuse la tarea de descubrirlo.

P- ¿Cuando se puso a trabajar en este libro tenía ya claro como organizaría toda la información que recabase?
R.- Ni muchísimo menos. Ni yo tenía un método académico ni la información que pudiera existir estaba ordenada en ningún archivo. Fue un trabajo de pionero, y a medida que adquiría datos iba pensando la manera de clasificarlos. Prácticamente mi principal y primera fuente de información fueron los varios cientos de entrevistas personales. Iba preguntando y ante mí se abría un pasado sepultado del que quedaban pocas huellas, pero fui accediendo a la vía férrea del Puig, a la fábrica de Ballesteros, a Robillard, a la Papelera, a Blasco, al Barriet, al campo de aviación...

P.- ¿Cuanto tiempo le costó recopilar toda esta extensa y variada información sobre la Malvarrosa?
R.- La suficiente para ir redactando unos 10 años, aunque ello incluye mi primera incursión por los senderos del Cabanyal, pues había oído decir que Malvarrosa se había llamado antiguamente Pueblo Nuevo del Mar. Era una pista interesante, que resultó ser inexacta pero que abrió unas perspectivas de largo alcance. El paso siguiente era lógico: estudiar el Grau. Y el actual está siendo Natzaret.

P.- ¿A que archivos recurrió?
R.- El fundamental fue el Archivo General de Protocolos, es decir, toda la colección de escrituras notariales donde se hablaba de la compra venta de todas las parcelas de la Malvarrosa. Y luego el acceso al archivo histórico municipal, sobre todo las licencias de obras, y las entrevistas con familias importantes en el pasado de la zona. Además de Robillard, la familia Caro, la de Dupuy de Lome, la de Blasco Ibáñez, Mariano Pérez Feliu...

P- ¿Cuáles fueron las principales dificultades a las que se enfrontó para escribir este libro?
R.- La falta de datos estructurados. Poco a poco descubrí que había algo en Martínez Aloy, en Teodoro Llorente, en el mismo Joan Fuster, en Elías Tormo, en el Arzobispado, en la prensa. Una dificultad adicional fue la de encontrar editor, sobre todo en una fase en la que tenía prácticamente unidos todos los datos sobre Malvarrosa, Cabanyal y Grau. Tuve que desglosar y aun así pasé varios años buscando editor. Como el de Malvarrosa tuvo buena aceptación ya fue más fácil editar los del Cabanyal.



P.- Una vez publicado el libro ¿se siente usted satisfecho de su trabajo? ¿O por otra parte piensa que se le han quedado muchas cosas en el tintero?
R.- Muy satisfecho. Pero, efectivamente, se han quedado muchas cosas en el tintero. He tenido que prescindir de muchas cosas y ahora se podría pensar en un nuevo libro, que resumiera lo ya publicado y añadiera nuevos datos y también mucho y mejor material gráfico. Incluso un libro de alguien que quisiera tomar el relevo

P- ¿A un lector que no sea residente o natural de la Malvarrosa que le diría para recomendarle la lectura de este libro?
R.- Malvarrosa todavía sigue siendo una gran desconocida, pero ha jugado un papel fundamental en la historia de Valencia, tal como hemos visto en las respuestas a las siete preguntas anteriores. Malvarrosa tiene todos los ingredientes para ofrecer una lección de vida, una interesante colección de anécdotas vitales, un microcosmos de lo que es nuestra ciudad y nuestra historia.

24.11.11

LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES


Per Eusebi Morales
Bona vesprada a totes i a tots i gràcies per acudir a la presentació d'aquest llibre. Abans de començar li vull agrair a Marina Guillén que haja confiat en mi per a fer la presentació del seu nou llibre.
La notícia sobre la seua existència d’un llibre ens acaba arribant als lectors després d'un llarg procés en què han intervingut escriptors, il·lustradors, editors, correctors, llibrers, publicistes, professors, periodistes, crítics, lectors, institucions... i és evident que hi ha distints tarannàs a l'hora de parlar sobre ell.
L'edició de La revolta de les llapisseres ha anat a càrrec de l’Editorial Germania que inicia amb ell una nova col·lecció, El parotet, i la veritat és que està molt cuidada la seua estètica. Cal agrair a Toni Martínez i a la seu filla Paula, el seu bon fer i la seua il·lusió per aquesta tasca. Les il·lustracions, molt encertades i boniques, van a càrrec d'Empar Piera, que sintetitza extraordinàriament el desenvolupament de la història, utilitzant colors vius amb tendresa i mestria.



Situat ja davant del llibre, la primera cosa que ha de dir-se al lector és que el llisca amb un plantejament mental obert, cosa incompatible amb la de pensar que un llibre «ha de ser» d'una determinada manera. En positiu només es pot afirmar alguna cosa tan vaga com que cada llibre ha de tindre els trets formals i de fons, la dosi d'humor o de realisme o de fantasia, que pretenga i necessite.
La revolta de les llapissers és un conte, així que diré alguna cosa breu sobre els contes. Destaque, en primer lloc, la importància de l'aprenentatge d’escriure el conte com una maqueta en què són visibles tots els elements, com una màquina analògica que funciona gràcies a un meticulós mecanisme: el punt de partida i el final; la veu narradora; el sigil d'anar preparant els passos d'una revelació: el més extraordinari o el fantàstic com un suggeriment o una possibilitat.
Els contes els permeten als xiquets utilitzar la imaginació. Aquesta funciona com a fonament del pensament i del llenguatge i reacciona estimulant la creativitat, projectant-los en el futur i donant la possibilitat de reviure el passat.
El conte genera comunicació, en l'ampli sentit de la paraula: destresa en l'ús de les paraules per a expressar-se, curiositat, control balancejat del cos, abordatge de la rítmica, producció i reconeixement de sons i sorolls, habilitats a l'hora d'interpretar, inventar, llegir, etc.
Els contes els donen als xiquets un marc de confiança, seguretat i autoestima. És important, que en els contes, s'equilibren les forces oposades i que genere un aprenentatge
La intensitat de cada episodi haurà de compensar-se perquè el lector puga veure l'evolució dels personatges, la fortuna de les conductes positives, la possibilitat d'estructurar canvis, etc.
El desenllaç haurà de desembarcar en el pensament optimista i en la reflexió constructiva.
Marina Guillén complix al peu de la lletra el que acabe de dir, i m'agradaria recalcar, llegint un paràgraf en la p.25, com arreplega la idea de la revolta dels pacífics, –d'antecedents judeo-cristians – que va assumir i va guiar Ghandi aconseguint el seu objectiu: la independència de l'Índia. També connecta amb l'actualitat que estem vivint: : la revolució pacífica dels indignats.
Marina Guillén establix una dinàmica, que té un objectiu i uns procediments clars. A més, com a bona mestra, i com a escriptora de literatura infantil, pensa en l'edat del xiquet, en els seus interessos i les seues demandes. Com ho fa?
·      Crea un marc referencial i li dóna una situació.
·      Identifica els personatges i el que està ocorrent. Els dóna vida mitjançant
la metàfora ontològica de la personificació o prosopopeia.
·      Formula un desenllaç i tanca el conte.
Marina Guillén, en aquest llibre, complix amb el respecte de la intel·ligència del xiquet, usant un vocabulari precís, fins i tot per damunt del seu nivell, perquè tots necessitem una literatura que ens sobrepasse i ens eleve. Òbviament, a cada xic cal tractar-lo d’acord amb la seua edat i la seua maduresa, i cada tipus de relat té uns objectius i unes lleis pròpies. El que importa és que llenguatge i contingut formen un conjunt harmònic, i que es tracte amb respecte la capacitat del lector. En aquest conte, d'acord amb la recepta que deia Schopenhauer, i que Astrid Lindgren repetia, s'emprenen paraules “corrents” per a dir coses d'un extraordinari valor humà, com pot ser l'educació en valors respecte a ser ordenats, tindre en compte el material, respecte al medi on ens movem i vivim, com comportar-se en una assemblea, com treballar en grup, etc. Si s’assumixen aquests valors, estarem educand a lectors que seran ciutadans de primera, que respectaran la res pública, el seu entorn i ho transmetran a les següents generacions.
Trobem sense cap dubte un vigor narratiu que es mou per dos eixos paral·lels amb veu pròpia, el real i l'imaginari. Ambdós eixos tenen –com diria el nostre amic Francesc Mompó– el seu propi “què”, el seu propi “com” i el seu propi “quan” dels personatges. La revolta de les llapisseres es caracteritza per estar escrit amb un estil àgil, directe, fresc, divertit i en el que l'autora des de la fantasia intenta incidir en la realitat dels infants.
També cal subratllar l’interès de l'argument i una definició encertada dels personatges.


Un altre aspecte a tindre en compte és quin coneixement de la realitat ens aporta aquest llibre, si ens fa comprendre millor les persones, si ens descobrix alguna novetat o quelcom vell amb una perspectiva nova. És clar que l'autora coneix a la perfecció el funcionament intern d'una classe, de les seues rutines, dels seus moviments i els descriu tan bé que ens submergeix en eixa dinàmica, recordant-nos als adults les nostres experiències passades. Segons Marina Guillén, amb aquesta obra s'anima als lectors més jóvens a “aprendre entre altres coses a acceptar totes les opinions, també que diguen el que pensen sense por a fer el ridícul, a treballar en equip, a solucionar els problemes de manera pacífica o a demanar ajuda quan la necessiten”. Valora, com no podia ser d’altra manera, la professió de mestra, que quantes vegades davant dels imprevistos tenen la “màgia” de crear noves accions, noves idees, noves maneres de treballar.
Sempre, però potser més en el cas de la literatura infantil, els elements d'aprenentatge i els models que es proposen poden ser útils per a uns i descoratjadors per a altres, determinats móns fantàstics poden ser lluminosos per a uns i incomprensibles per a altres... Eixa recepció subjectiva no pot ignorar-se i ha d'intentar explicar-se. Marina accepta el repte de dirigir-se a un públic determinat, en aquest cas infantil, i accepta una limitació més que no va contra la categoria de la seua obra sinó al contrari: a un artista li agraden les seues limitacions, l'essència de tota pintura és el contorn, deia molt bé Chesterton.
Ara bé, si qualsevol llibre infantil ha de ser un escaló cap a la millor literatura, ja es veu que no estem parlant només de recursos lectors i literaris sinó de continguts humanístics i de comportament ètic que ja he mencionat abans.
La literatura és un fenomen socialment i històricament transcendent, però la lectura del món precedeix a la lectura de la paraula i de la lectura infantil. El desxiframent de la paraula flueix naturalment de la lectura del món particular, i els futurs lectors d'aquest conte coneixen el món particular descrit en el conte, per la qual cosa hi haurà, sense cap dubte, una perfecta comunicació lingüística, a més de complir, diríem, els components bàsics –des del punt de vista psicopedagògic – per a la comprensió lectora que serien:
·      Coneixement de les paraules
·      Raciocini en la lectura
·      Capacitat per a focalitzar l'atenció en proposicions explícites de l'autor
·      Capacitat per a identificar la intenció de l'autor, els seus propòsits i els seus punts de vista
·      Capacitat per a derivar significats nous a partir del context
·      Capacitat per a: identificar proposicions detallades en un paràgraf
·      Capacitat per a seguir l'organització d'un tros i identificar els antecedents que es referisquen a ell
·      Coneixement específic dels recursos literaris
·      Capacitat per a seleccionar la idea principal d'un text.
 Tots aquests aspectes que acabe de nombrar estan sintetitzats en les propostes didàctiques que Marina planteja al final del llibre.   
És veritat que els xiquets com a lectors no són naturalment savis però sí que tenen l'avantatge que són sempre sincers: si un llibre els agrada el lligen i si no, el deixen. Estic plenament convençut que en aquest cas, amb aquest llibre, arribaran fins al final i d'una tirada.
Moltes gràcies per la vostra atenció i enhorabona, de nou, a Marina per aquest llibre.
              
Text llegit durant la presentació del llibre La revolta de les llapisseres al Casal Jaume I de Catarroja el dia 18 de novembre de 2011. 
                                                     

21.11.11

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HISTORIA DE LA MALVARROSA. NACIDA DEL AGUA"


El jueves 24 de noviembre a las 19,30 horas en el Ateneo Marítimo (calle Reina, 68. El Cabanyal) y el lunes 28 de noviembre a las 18 horas en el Instituto Isabel de Villena (calle Isabel de Villena, 4. La Malvarrosa), se presentará el libro Historia de la Malvarrosa. Nacida del agua de Antonio Sanchis Pallarés.

JOSEP MANEL VIDAL PRESENTA EL SEU LLIBRE

La premsa es fa eco de la presentació del llibre El teu nom és un ésser viu a la llibreria La Costera de Xàtiva.

19.11.11

LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES EN LA PRENSA

El Periòdic NOTICIAS publicava el següent article sobre Marina Guillen i el seu nou llibre de narrativa per a infants La revolta de les llapisseres publicat a la col·lecció Parotet. L'article entre altres coses diu "Se trata de un libro cuya historia está ambientada en una aula d'un colegio de primaria, uniendo elementos reales y otros imaginarios para obtener como resultado un relato fresco y divertido".


4.11.11

FRONTERES DE VIDRE

Per Xavier Aliaga

El polifacètic Francesc Mompó debuta en la narrativa breu amb un recull de relats coherent i ben armat que juga amb les possibilitats simbòliques de l'espill i el seu reflex. Amb precisió en el llenguatge i un domini considerable de les lleis del relat, sobretot alhora d'administrar la informació i de bastir un final sorprenent, el llibre navega amb diferents enfocaments pels terrenys de la irrealitat i la fantasia, però en el balanç final guanyen els relats en què  l'aposta és més enigmàtica i obscura.

(Publicat al Quadern del diari EL País el dijous 3 de novembre de 2011)

....

L'infatigable viatger Francesc Mompó també va ser present a la popular Fira de Tots Sants de Cocentaina que es va celebrar a la capital de la comarca d'El Comtat del 28 d'octubre a l'1 de novembre. A la caseta de la llibreria  26 lletres va estar signant exemplars del seu llibre de relats Fronteres de vidre, editat a la col·lecció Barraca de l'editorial  Germania.

3.11.11

DUES RESSENYES MÉS SOBRE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"

El teu nom és un ésser viu
Per Joanaina Font
El teu nom és un ésser viu és un llibre ple de lletra petita que vessa erotisme suau i amor per tot. Des de la primera pàgina sures en el magnetisme i la subtilesa amb què Vidal aconsegueix captivar-te sense esforços. Són desenes de versos entrelligats que desprenen calidesa i melancolia i un batec interminable que et colpeja inclús havent acabat perquè en realitat pots trobar-hi les respostes a tants plaers inacabats, a tants detalls inabastables que es queden gravats a la retina, a les pells que tots enyorem. El teu nom és un ésser viu és una crida a la paraula per la tinta en què s’ha escrit, però també és una crida a un sentiment que no és palpable però que s’ensuma i que se t’aferra. És un llibre ple de natura lèxica i d’un impuls innat per l’existència, ple d’estacions i d’olors de cossos absents, i també d'una melangia que irradia i la tristesa que t’arriba perquè a la pàgina seixanta-u s’acaba (per allò de la sensualitat que tant em fascina, n’hauria preferit vuit més). Però, si més no, tenim sort perquè sempre ens quedarà un fil que ens relliga.
(Publicat  l’1-10-2011 a www.llibresperllegir.cat)

 *****
El teu nom és un ésser viu
Per Caterina Cortés
Seguesc el blog d’en Josep Manel Vidal, Filant Prim, des del 2007 quan jo vaig iniciar la meva aventura blogaire. Des de llavors, i sempre que he pogut, no he deixat de llegir-lo. Als comentaris que li he anat escrivint durant aquest temps m’he repetit sovint dient-li que m’agrada la forma com expressa i descriu els sentiments en els seus posts, que ja voldrien molts escriptors de renom tenir la facilitat que té ell. Són paraules que li deia i li dic de cor, que són del tot sinceres.
Des d’aquell 2007 i des del primer comentari que li vaig escriure a en Josep Manel han passat més de quatre anys. Ara, per fi, després de molt desitjar-ho, acaba de publicar el seu primer llibre de proses poètiques, titulat El teu nom és un ésser viu (Germania), que vaig llegir tot d’una que el vaig tenir a les meves mans. La intensistat i la força amb que parla de l’amor, de pors, alegries i tristeses, fa que acabis rellegint alguns dels seus escrits més d’una vegada. És un recull que segur que emociona al lector (amb jo ho ha aconseguit, fet que venint d’ell no m’ha sorprès gens ni mica). Li desitj moltíssima sort, tot i que estic segura que no la necessitarà, en aquesta aventura literària que acaba d’encetar i que sé que li fa il·lusió. El llibre és totalment recomanable com també ho és el seu blog.

No, no em deixes ara! Per què? Hi ha molt a dir! Posa’m la mà a dins. Deixa’m una frase. Redona. Com una pedra de riu. Llança-la sobre les aigües somortes del meu ànim cloroformitzat. Digues, per exemple, “ell pensa que s’ofega en el silenci, però en realitat se’l beu a glopades sorolloses…”

INSPIRACIÓ (Fragment) 

(Publicat al blog No em diguis que és un somni el 16 de setembre de 2011)