24.11.11

LA REVOLTA DE LES LLAPISSERES


Per Eusebi Morales
Bona vesprada a totes i a tots i gràcies per acudir a la presentació d'aquest llibre. Abans de començar li vull agrair a Marina Guillén que haja confiat en mi per a fer la presentació del seu nou llibre.
La notícia sobre la seua existència d’un llibre ens acaba arribant als lectors després d'un llarg procés en què han intervingut escriptors, il·lustradors, editors, correctors, llibrers, publicistes, professors, periodistes, crítics, lectors, institucions... i és evident que hi ha distints tarannàs a l'hora de parlar sobre ell.
L'edició de La revolta de les llapisseres ha anat a càrrec de l’Editorial Germania que inicia amb ell una nova col·lecció, El parotet, i la veritat és que està molt cuidada la seua estètica. Cal agrair a Toni Martínez i a la seu filla Paula, el seu bon fer i la seua il·lusió per aquesta tasca. Les il·lustracions, molt encertades i boniques, van a càrrec d'Empar Piera, que sintetitza extraordinàriament el desenvolupament de la història, utilitzant colors vius amb tendresa i mestria.



Situat ja davant del llibre, la primera cosa que ha de dir-se al lector és que el llisca amb un plantejament mental obert, cosa incompatible amb la de pensar que un llibre «ha de ser» d'una determinada manera. En positiu només es pot afirmar alguna cosa tan vaga com que cada llibre ha de tindre els trets formals i de fons, la dosi d'humor o de realisme o de fantasia, que pretenga i necessite.
La revolta de les llapissers és un conte, així que diré alguna cosa breu sobre els contes. Destaque, en primer lloc, la importància de l'aprenentatge d’escriure el conte com una maqueta en què són visibles tots els elements, com una màquina analògica que funciona gràcies a un meticulós mecanisme: el punt de partida i el final; la veu narradora; el sigil d'anar preparant els passos d'una revelació: el més extraordinari o el fantàstic com un suggeriment o una possibilitat.
Els contes els permeten als xiquets utilitzar la imaginació. Aquesta funciona com a fonament del pensament i del llenguatge i reacciona estimulant la creativitat, projectant-los en el futur i donant la possibilitat de reviure el passat.
El conte genera comunicació, en l'ampli sentit de la paraula: destresa en l'ús de les paraules per a expressar-se, curiositat, control balancejat del cos, abordatge de la rítmica, producció i reconeixement de sons i sorolls, habilitats a l'hora d'interpretar, inventar, llegir, etc.
Els contes els donen als xiquets un marc de confiança, seguretat i autoestima. És important, que en els contes, s'equilibren les forces oposades i que genere un aprenentatge
La intensitat de cada episodi haurà de compensar-se perquè el lector puga veure l'evolució dels personatges, la fortuna de les conductes positives, la possibilitat d'estructurar canvis, etc.
El desenllaç haurà de desembarcar en el pensament optimista i en la reflexió constructiva.
Marina Guillén complix al peu de la lletra el que acabe de dir, i m'agradaria recalcar, llegint un paràgraf en la p.25, com arreplega la idea de la revolta dels pacífics, –d'antecedents judeo-cristians – que va assumir i va guiar Ghandi aconseguint el seu objectiu: la independència de l'Índia. També connecta amb l'actualitat que estem vivint: : la revolució pacífica dels indignats.
Marina Guillén establix una dinàmica, que té un objectiu i uns procediments clars. A més, com a bona mestra, i com a escriptora de literatura infantil, pensa en l'edat del xiquet, en els seus interessos i les seues demandes. Com ho fa?
·      Crea un marc referencial i li dóna una situació.
·      Identifica els personatges i el que està ocorrent. Els dóna vida mitjançant
la metàfora ontològica de la personificació o prosopopeia.
·      Formula un desenllaç i tanca el conte.
Marina Guillén, en aquest llibre, complix amb el respecte de la intel·ligència del xiquet, usant un vocabulari precís, fins i tot per damunt del seu nivell, perquè tots necessitem una literatura que ens sobrepasse i ens eleve. Òbviament, a cada xic cal tractar-lo d’acord amb la seua edat i la seua maduresa, i cada tipus de relat té uns objectius i unes lleis pròpies. El que importa és que llenguatge i contingut formen un conjunt harmònic, i que es tracte amb respecte la capacitat del lector. En aquest conte, d'acord amb la recepta que deia Schopenhauer, i que Astrid Lindgren repetia, s'emprenen paraules “corrents” per a dir coses d'un extraordinari valor humà, com pot ser l'educació en valors respecte a ser ordenats, tindre en compte el material, respecte al medi on ens movem i vivim, com comportar-se en una assemblea, com treballar en grup, etc. Si s’assumixen aquests valors, estarem educand a lectors que seran ciutadans de primera, que respectaran la res pública, el seu entorn i ho transmetran a les següents generacions.
Trobem sense cap dubte un vigor narratiu que es mou per dos eixos paral·lels amb veu pròpia, el real i l'imaginari. Ambdós eixos tenen –com diria el nostre amic Francesc Mompó– el seu propi “què”, el seu propi “com” i el seu propi “quan” dels personatges. La revolta de les llapisseres es caracteritza per estar escrit amb un estil àgil, directe, fresc, divertit i en el que l'autora des de la fantasia intenta incidir en la realitat dels infants.
També cal subratllar l’interès de l'argument i una definició encertada dels personatges.


Un altre aspecte a tindre en compte és quin coneixement de la realitat ens aporta aquest llibre, si ens fa comprendre millor les persones, si ens descobrix alguna novetat o quelcom vell amb una perspectiva nova. És clar que l'autora coneix a la perfecció el funcionament intern d'una classe, de les seues rutines, dels seus moviments i els descriu tan bé que ens submergeix en eixa dinàmica, recordant-nos als adults les nostres experiències passades. Segons Marina Guillén, amb aquesta obra s'anima als lectors més jóvens a “aprendre entre altres coses a acceptar totes les opinions, també que diguen el que pensen sense por a fer el ridícul, a treballar en equip, a solucionar els problemes de manera pacífica o a demanar ajuda quan la necessiten”. Valora, com no podia ser d’altra manera, la professió de mestra, que quantes vegades davant dels imprevistos tenen la “màgia” de crear noves accions, noves idees, noves maneres de treballar.
Sempre, però potser més en el cas de la literatura infantil, els elements d'aprenentatge i els models que es proposen poden ser útils per a uns i descoratjadors per a altres, determinats móns fantàstics poden ser lluminosos per a uns i incomprensibles per a altres... Eixa recepció subjectiva no pot ignorar-se i ha d'intentar explicar-se. Marina accepta el repte de dirigir-se a un públic determinat, en aquest cas infantil, i accepta una limitació més que no va contra la categoria de la seua obra sinó al contrari: a un artista li agraden les seues limitacions, l'essència de tota pintura és el contorn, deia molt bé Chesterton.
Ara bé, si qualsevol llibre infantil ha de ser un escaló cap a la millor literatura, ja es veu que no estem parlant només de recursos lectors i literaris sinó de continguts humanístics i de comportament ètic que ja he mencionat abans.
La literatura és un fenomen socialment i històricament transcendent, però la lectura del món precedeix a la lectura de la paraula i de la lectura infantil. El desxiframent de la paraula flueix naturalment de la lectura del món particular, i els futurs lectors d'aquest conte coneixen el món particular descrit en el conte, per la qual cosa hi haurà, sense cap dubte, una perfecta comunicació lingüística, a més de complir, diríem, els components bàsics –des del punt de vista psicopedagògic – per a la comprensió lectora que serien:
·      Coneixement de les paraules
·      Raciocini en la lectura
·      Capacitat per a focalitzar l'atenció en proposicions explícites de l'autor
·      Capacitat per a identificar la intenció de l'autor, els seus propòsits i els seus punts de vista
·      Capacitat per a derivar significats nous a partir del context
·      Capacitat per a: identificar proposicions detallades en un paràgraf
·      Capacitat per a seguir l'organització d'un tros i identificar els antecedents que es referisquen a ell
·      Coneixement específic dels recursos literaris
·      Capacitat per a seleccionar la idea principal d'un text.
 Tots aquests aspectes que acabe de nombrar estan sintetitzats en les propostes didàctiques que Marina planteja al final del llibre.   
És veritat que els xiquets com a lectors no són naturalment savis però sí que tenen l'avantatge que són sempre sincers: si un llibre els agrada el lligen i si no, el deixen. Estic plenament convençut que en aquest cas, amb aquest llibre, arribaran fins al final i d'una tirada.
Moltes gràcies per la vostra atenció i enhorabona, de nou, a Marina per aquest llibre.
              
Text llegit durant la presentació del llibre La revolta de les llapisseres al Casal Jaume I de Catarroja el dia 18 de novembre de 2011. 
                                                     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada