27.12.11

LA ESCUELA EN EUROPA OCCIDENTAL. EL NUEVO ORDEN Y SUS ADVERSARIOS


Por Antonio Viñao Frago

INFORMACIÓN BIBLIOGRÁFICA (lecturas veraniegas, junto con alguna  novela que no reseño por no venir al caso)JONES. K.; HATCHER, R.; HIRTT, N.; INNES, R.; JOSHUA, S.;  KLAUSENITZER, J; COLECTIVO BALTASAR GRACIÁN: La escuela en Europa  occidental. El nuevo orden y sus adversarios, Alzira (Valencia),  Editorial Germania, 2009, 308 páginas. ISBN: 978-84-92587-17-9.  Traducción de Salustiano Martín, Mª José Navarro y Fermín Rodríguez.

“Este libro, como se indica en su presentación, viene a subrayar las características comunes presentes en todos los proyectos de reforma  [educativa] puestos en marcha, con especial atención a los países que  nos son políticamente más próximos (Alemania, Francia, Inglaterra,  Italia), además de España”


Dichos proyectos responden, según los  autores, a la poderosa influencia ejercida por la nueva ortodoxia política internacionaL impulsada desde organizaciones  supranacionales, entre las que se hallan la Unión Europea y la OCDE,  y compartida por encima de fronteras, y de diversos modos, por los  distintos gobiernos de dichos países desde la década de los ochenta  del pasado siglo siguiendo en parte el modelo de las reformas  thatcheristas o laboristas inglesas. El análisis de dicha ortodoxia,  calificada de neoliberal y economicista, se lleva a cabo desde una serie de supuestos metodológicos que conviene destacar puesto que son  los que diferencian esta obra de otras, asimismo militantes y críticas  en relación con este nuevo orden:
a) Los autores son conscientes de que la situación actual es el  resultado de la superposición (no exenta de conflictos, paradojas y  ambigüedades) de distintos modelos ideológicos y prácticos de reforma  de la enseñanza acaecidos en Europa desde la II guerra mundial (el  modelo humanista ya conformado anteriormente, el de Estado del bienestar y el neoliberal), así como de las tradiciones, de las  relaciones de fuerza en cada país entre los distintos actores sociales  (entre ellos los sindicatos), y de los cambios sociales y políticos  experimentados por cada uno de ellos.
b) Además de dedicar una serie de capítulos al análisis del nuevo orden emergente, la europeización de los sistemas educativos, la descentralización y el Estado evaluador y las formas de  privatización y de reproducción de la desigualdad, los autores  dedican una especial atención, en capítulos independientes, a las  modificaciones introducidas en los procesos de enseñanza y aprendizaje  por estas políticas de modernización (es decir, en el ámbito del  currículo prescrito y de lo que sucede en las aulas), a los mundos  simbólicos del nuevo orden, a las diversas estrategias de  implantación suave y gradual del mismo y a las respuestas y  modificaciones consiguientes en los comportamientos de estudiantes y  profesores. En el primer caso, en relación con los procesos de  individualización, diferenciación, precariedad y acreditación, y la amenaza o promesa del aprendizaje a lo largo de la vida. Y en el  de los profesores, enfatizando las diferencias generacionales entre  los mismos, y cómo dicho nuevo orden viene a socavar las bases del profesionalismo tradicional y disciplinar de los docentes creando, o  intentando crear, otras de nuevo cuño.
c) Tanto en relación con las reformas modernizadoras como con las  previamente llevadas a cabo en Europa occidental desde la II guerra  mundial, los autores adoptan una actitud que pudiéramos llamar realista, en el sentido de que en todos los casos se señalan las  dificultades y obstáculos para su implementación y las diferencias  entre los propósitos de los reformadores y la realidad de los centros  docentes y las aulas, es decir entre los discursos legitimadores de  las mismas y su implementación. Así, con independencia de la postura  crítica y activista de los autores contra el nuevo orden y las imposiciones del mercado, no tienen inconveniente (adoptando un  lenguaje weberiano, es decir, formalmente libre de valoraciones), en  referirse a los logros y éxitos y a la eficacia de las reformas  neoliberales (y de las del Estado del bienestar), así como a sus  fracasos, contradicciones, promesas y objetivos incumplidos, y  obstáculos o resistencias encontradas.
d) Dicho realismo se extiende asimismo al análisis de las fuerzas que podrían oponerse a ese nuevo orden y a las contradicciones y  debilidades que, como ya sucedía en modelos de reforma anteriores,  operandentro del mismo. Un análisis que les lleva a sugerir una serie  de estrategias, pero que fue realizado (la edición en inglés es del  año 2008) antes de producirse la actual crisis financiera y económica.
e) Con independencia de otras posibles conclusiones o puntos de  controversia, de acuerdos o desacuerdos a los que llegue cada lector,  la lectura del libro deja por lo general entrever que la educación  constituye un mundo complejo y contradictorio que ningún modelo de  reforma puede modelar a su antojo. Un mundo cuya realidad es, en cada momento, el resultado no sólo de procesos sociales más amplios (por  ejemplo, de la recomposición y reestructuración de las clases sociales  o de la evolución del mundo productivo y laboral), sino también de la superposición en el tiempo de distintas tradiciones, culturas y  subculturas internas, de diversos modelos de reforma o  reestructuración cuya virtualidad real ofrece similitudes y  diferencias en los modos y ritmos de implantación en cada país, y de  procesos de adaptación y hibridación entre unos y otros modelos,  tradiciones y culturas.
Las referencias a España que se hallan en el texto proceden, por lo  general, de trabajos en inglés de autores españoles y de documentos o  informes de organismos internacionales como la OCDE. Quizás por ello,  y porque el Colectivo Baltasar Gracián  (http://www.colectivobgracian.com/ )  es el que promueve la traducción y  publicación del libro, dicho Colectivo ha añadido al final un  epílogo muy crítico en el que ofrece su propia visión, no exenta de  alguna incoherencia o debilidad (como cualquier otro ejercicio  valorativo que desee hacerse), sobre la evolución de la educación en  España desde la reforma de 1970 y algunos atisbos del modelo de  reforma de la misma

Articulo publicado en Avances de Supervisión Educativa. Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España

21.12.11

TRES TÍTOLS DE GERMANIA PARTICIPEN EN ELS PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS

Dos llibres de narrativa i un de poesia editats per Germania opten a l'edició d'enguany dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Es tracta de Fronteres de vidre de Francesc Mompó, Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó i El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal.
Els Premis de la Crítica estan organitzats per la secció valenciana de l'AELC i es venen celebrant des de l'any 1990. En l'actualitat estan dividits en quatre categories: assaig, poesia, teatre i narrativa i es centren en obres d'autors nascuts o residents al País Valencià editades l'any anterior.
L'escriptor borrianenc Joan Garí amb el llibre Un ofici del segle, va obtindre el Premi de la Crítica en la modalitat d'assaig l'any 2001, Un títol publicat pel segell de l'editorial Germania, 7 i mig editorial de poesia.

20.12.11

PARLEM AMB FRANCESC GASCÓ AUTOR DE RONDALLES DE BENEIXAMA


Francesc Gascó és un home enamorat, enamorat de la vida, de la seua professió, de la llengua i del seu país. Tota aquesta estima li dona cada matí quan s’alça raons energia per a viure i conformen alhora el seu caràcter i personalitat, per això no ens ha d’estranyar que fruit d’aquestes passions s’haja posat a seguir els passos d’Enric Valor i amb rigor i serietat recupere de la tradició popular un seguit de rondalles i ens les oferisca amb una prosa àgil, amb un lèxic ric i genuí i amb unes interessants propostes de treball en l’aula.
                                                                                            
P.- Què t'ha motivat a recollir rondalles?
R.-Sempre m’ha mogut una estimació profunda a un poble i un territori: Beneixama i la seua vall. Per a mi és el meu racó privat de món. On vaig descobrir que podia sentir-me arrelat a la terra i al seu paisatge. Per això, la llengua i les tradicions que l’acompanyaven eren part de la “música vital” del mateix.
Primer de res, com que sóc tant despistat, ho feia per a recordar-me’n. Devia tenir, llavors, catorze o quinze anys. Les anava apuntant de qualsevol manera en una llibreta. Després, una vegada més gran, ja ho feia de manera conscient. Vaig aprendre com d’important per a la cultura i la llengua del nostre poble eren les rondalles de la mà de les d’Enric Valor. He de reconèixer que les de Valor em van impactar moltíssim. Les que jo he anat recollint, en general, són molt més senzilles quant al registre lingüístic i l’estructura.
P.- Quin és el sistema de treball que empres? Quines són les fonts d'on les traus?
R.-El sistema de treball és quasi sempre el mateix: enregistre oralment la rondalla i en faig una primera versió escrita. Si hi ha algun aspecte de la mateixa que no veig clar, torne a preguntar-li a la persona o li demane que me la torne a contar. Sempre hi afegeix un matís o alguna cosa que no havia dit la primera vegada. Això m’ha ajudat a l’hora de fer-ne la versió definitiva.
Quan ja tinc la història, el que faig és polir-la de barbarismes innecessaris (la veritat és que no n’han estat molts, perquè la gent que he tingut la sort d’entrevistar parlen un valencià popular riquíssim i gens contaminat, o molt poc). I sempre ser fidel el màxim possible a la font original que m’ha facilitat el o la informant.
L’únic que he fet ha estat explicar o desenvolupar determinats aspectes de la rondalla que, de no fer-ho, haurien pogut crear dubte o confusió.
P.- Creus que al situar-les en un marc geogràfic concret pot deixar d'interessar a lectors d'altres indrets?
R.-Les rondalles que he recollit no tenen un espai geogràfic gaire concret. Si de cas, un paisatge, una mirada de viure i de veure la vida, comuna a molts altres llocs valencians. Crec que pot interessar a qualsevol persona que li agrade la cultura popular del nostre poble feta, per suposat, en la llengua que li és pròpia. Tant se val que siguen de Beneixama, com de l’Alcúdia, Lleida, Felanitx o l’Alguer.


P.- A l'hora de transcriure les rondalles no has tingut por que perderen la frescor i la força de l'oralitat?
R.-Estem parlant de registres diferents. L’oral i l’escrit es complementen, però són àmbits d’actuació diferents. Com adés explicava, he intentat mantenir al màxim la fidelitat a l’original en la mesura que això no transgredira la norma lingüística. És una qüestió de respecte a la llengua i al que suposa tot plegat. Frescor o no, depèn de com es mire. No et pots imaginar com costa trobar una paraula que, tot substituint un barbarisme, no grinyole en el conjunt del text. Això és una de les coses que més m’ha costat i encara no n’estic satisfet del tot.
És el que té l’escrit enfront de l’oral: “Verba volant, scripta manent”. Quan parles et pots permetre determinades llicències lingüístiques que no pots mantenir en l’escrit si vols que en quede un resultat digne.
P.- Aquest és el segon recull que fas, creus que hi ha material encara per a un tercer volum?
R.-Ara mateix no crec. Potser d’ací un temps. Recollir rondalles per a aquest segon llibre meu m’ha costat gairebé dotze anys... Tant de bo en poguera trobar moltes més. Ara, Beneixama és un pou de sorpreses. Quan menys t’ho esperes, t’hi trobes amb una de nova!! També és veritat que el grup de persones que mantenien tota aquesta mena de materials com una cosa habitual, a cada vegada és menys nombrós.
P.- L'experiència adquirida durant el primer volum t'ha servit per a facilitar-te la tasca del segon?
R.-I tant!! La sistematització de la feina i, sobretot, la paciència. Entendre que cada cosa té el seu temps i que poden passar mesos o, fins i tot, anys entre una rondalla i una altra. Encara que, més que experiència, que també, el que m’hi he trobat ha estat una manera ben divertida d’acostar-me a la llengua en estadis i registres ben antics.
P.- Creus que als joves i els adolescents d'ara els pot interessar aquesta part del nostre patrimoni cultural?
R.-Crec que als adolescents i als joves, si els saps arribar a prop, els interessa. A classe, quan els conte alguna rondalla és cosa de veure la cara d’interès que hi posen. I això em passa a tots els nivells, des de primer d’ESO a 2n de Batxillerat. I si els xiquets són més menuts, encara funciona millor. Crec que si a casa es contaren rondalles i històries de manera habitual, l’interès encara seria més gran.
A  l’aula, es tracta de treballar, si és el cas, la rondalla des del punt de vista d’ells. Engrescant-los a entendre l’argument i a modificar-la, fer-ne versions més divertides, més rares... Les possibilitats són quasi infinites. A les propostes didàctiques del llibre en dic algunes, que no totes.
Ara, sobretot, t’has de creure que les rondalles són importants i que les pots dur a la classe i presentar-les com una cosa interessant. Depèn del moment triat, de la manera de contar-les.
Jo he aprés molt de tot això de les persones que mes les han anat contant. Sobretot de la meua tieta Leonor, que n’era tota una experta.

Francesc Gascó a Biar presentant a un grup de professors de valencià el seu llibre Rondalles de Beneixama

18.12.11

ES PRESENTA A BIAR EL LLIBRE RONDALLES DE BENEIXAMA


El dissabte 17 de desembre de 2011 al restaurant El Solet de Biar es va presentar en societat el llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó.
Durant l'acte van prendre la paraula Paula Martínez, responsable de publicacions de l'editorial Germania, la qual va destacar la rellevància  de la tasca realitzada per Gascó en favor de la recuperació i posada al dia d'un part del nostre patrimoni cultural com són les rondalles. També va subratllar la qualitat i l'agilitat de la seua prosa, així com la universalitat de les rondalles recollides.
Francesc Gascó, emocionat va recordar i agrair la gran ajuda que un seguit de persones algunes de les quals ja desaparegudes li han prestat com a transmissores d'una herència que és de tots i que està en perill de perdre's.
L'acte es va tancar amb la signatura de llibres per part de l'autor.

16.12.11

NOVETATS PER AQUEST NADAL


La col·lecció Món de paper creix aquest mes de desembre amb l'aparició de dues noves aventures dels fills de la família Gramola, Tonet i Martina, personatges creats pel tàndem format per l'escriptor de Puçol, Manel Alonso, i la il·lustradora d'Alzira,  Empar Piera. Així que ja comencen a veures en les llibreries Que menja Martina i Tonet i l'avi Pasqual visites Sagunt número 3 i 4 de Món de paper, amb anterioritat havien aparegut Tonet agermanat i El matí de Martina.`

També aquest mes de desembre han aparegut en la col·lecció de narrativa  Barraca  Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó i en la col·lecció de poesia Plaerdemavida la traducció del llibre Poemes de la resistència Chicana de Nephtalí de León traduït per Carme Manuel.

13.12.11

SAGUNT COM A ESCENARI D'UN NOU LLIBRE INFANTIL

Partint d'una visita al casc antic i al castell de Sagunt l'escriptor Manel Alonso i la dibuixant Empar Piera han creat una nova aventura de Tonet i la seua família. En aquesta ocasió l'entremaliat i fantasiós Tonet, acompanyat del seu avi Pasqual, tindrà l'oportunitat de conèixer la ciutat del Palància i les restes del seu passat. Els lectors més joves de la casa descobriran, a través de la mirada de Tonet, uns racons i un paisatge de gran bellesa i valor històric. Però l’escenari invita al nostre protagonista a la fantasia i prompte s’imaginarà que és un gran cavaller capaç de vèncer els dracs més malèfics; però, per altra banda també, l’obligarà a fer-se algunes preguntes que només el seu avi sabrà respondre-li.
Tonet i l'avi Pasqual visiten Sagunt és un llibre destinat a xiquets i xiquetes que comencen a llegir, està escrit en versos de quatre estrofes i de deu síl·labes cada un dels quals va acompanyat per una il·lustració a color. Els autors pretenen descobrir d'una manera senzilla, directa i imaginativa als infants valencians la capital del Camp de Morvedre i el gran tresor arquitectònic que conté.
El llibre a més a més està acompanyat per un retallable d'una de les diverses torres saguntines.
Les aventures de Tonet, de la seua germana Martina i la resta de la seua família formen part de la col·lecció “Mon paper” de l'editorial valenciana Germania on ja s'han publicat títols com ara Tonet agermanat , El matí de Martina i Que menja Martina.
Aquesta no és la primera incursió de Manel Alonso en la literatura infantil recordem que amb anterioritat ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen “Caram, quina aventura!” i “Conta’m un conte” tots dos guardonat amb el Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil d’autor valencià. Per la seua banda Empar Piera s’ha encarregat de realitzar les il·lustracions interiors i de portada de llibres com ara “Rondalles de Beneixama” de Francesc Gascó.

(Notícia publicada al diari digital Morvedre.info el dia 5 de desembre de 2011)

12.12.11

TONET AGERMANAT


Tonet agermanat. Text de Manel Alonso i il·lustracions d'Empar Piera. 27 pàgines. Col·lecció Món de paper. Editorial Germania, Alzira, 2011.


No és natural que els materials literaris infantils, a més de fomentar valors positius, servisquen per a introduir els més menuts en la nostra història, tot i que siga de manera epidèrmica. En aquest conte, el poeta Manel Alonso, recolzant-s’hi en les simpàtiques il·lustracions d’Empar Piera, apropa a la xicalla la història dels agermanats. Cal ressaltar la utilització del llenguatge poètic, amb quartetes de rimes senzilles i fàcils de retenir que fan més agradós el text als joves lectors.

(Text publicat al suplement Quadern de l’edició valenciana del diari El País el 8 de desembre de 2011)

7.12.11

A PROPÒSIT DE "EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU"


Per Carles Mulet Grimalt

Un seguit de  petites contrarietats (el llibre va tardar una mica en ser servit a la meva llibreria, l'exemplar que vaig comprar va resultar mal paginat...) però a la fi he pogut llegir El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal. Sembla que valia la pena pagar aquell preu per poder fruir-ne, i ara poder parlar-ne.
    La veritat és que l'amic Josep Manel ja em tenia acostumat a l'estil tan treballat com contingut, dels posts que penja regularment al seu bloc però, en llegir aquest recull, he tingut la impressió que el conjunt de proses poètiques que s'hi apleguen no suposen només una simple addició, sinó que hi ha subtil fil conductor que, en  engalzar-les, les potencia i dota el llibre d'una qualitat unitària que les sobrepassa.
   Aquest enfilall actua a la manera d'eix vertebrador bastit sobre un univers narratiu que orbita al voltant de l'experiència amorosa (una amalgama de desig, sensualitat,  erotisme..), on predomina la recreació demorada i el despullament de sentiments i de sensacions que va dibuixant el perfil fràgil i sinuós d'una dona fugaç i esmunyedissa, tot i la paradoxa de la seva vívida carnalitat. Es tracta de l'"estimada de carn i somni" d'una identitat tan polièdrica que pot adoptar l'aparença confortant de l'abraçada conjugal, l'anorreador acoblament de l'amant secreta, l'atuïdora atracció de la visió d'una dona anònima, inassolible... Un vagarejar que oscil·la entre la brevetat intensa de la plenitud eròtica i el desig-enyor callat però punyent de l'absència, on  la vivència erotitzada sembla erigir-se en l'agafador que permet resistir-se a l'erosió i el naufragi existencial.
     Podria posar en relleu trets ben diversos, a l'hora de justificar la magnífica impressió que m'ha deixat la lectura d'aquest llibre, però sobretot vull expressar que la qualitat que potser ha captivat més plenament la meva afecció literària ha estat la manera com Josep Manel ha sabut envolupar els relats d'una atmosfera poètica carregada de potència evocadora, tot i el seu ancoratge en la quotidianitat. I crec que els recursos essencials per assolir això han estat l'elecció d'un lèxic tan ric com ajustat i, sobretot, la utilització tan eficaç del descripcionisme, que aconsegueix que els estats de la natura arribin a fusionar-se harmoniosament amb  els sentiments i les sensacions del protagonista i en facin, fins i tot, d'hàbil caixa de ressonància, impregnant el conjunt del llibre d'un aire intimista i sensual on es barreja l'atracció amb la contemplació, la passió amb l'enyor, l'esclat amb el silenci.

(Publicat al blog Nausica el 6 de desembre de 2011)

3.12.11

PRESENTATS EN UN CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE SOCIOLOGIA LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ POLIS-PAIDEIA




Els dies 25 i 26 de novembre s'ha celebrat a Nicòsia un congrés dels grups de recerca de sociologia de la joventut i sociologia de l'educació de l'Associació Internacional de Sociologia.


En la fotografia, al pati de la Universitat de Xipre, es pot veure les professores Ana Elsa Estrela, de la Universitat Lusòfona de Lisboa i Ana Maria Seixas, de la Universitat de Coimbra, que presentaren les novetats de la col·lecció Polis-Paideia.

1.12.11

PRESENTACIÓ A LA CASA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA DE "POEMES DE LA RESISTÈNCIA CHICANA"

El dimecres 30 de novembre, es va presentar a la Casa del Llibre de València el llibre Poemes de la resistència Chicana (col·lecció Plaerdemavida. Editorial Germania, 2011) del poeta, pintor, activista cultural i narrador Nephtalí de León, un llibre del qual ha tingut cura de la selecció de poemes, de la traducció introducció i notes la professora de literatura nord-americana de la Universitat de València Carme Manuel.

L’acte va estar presentat pel crític literari Francesc Calafat, el poeta Manel Alonso, l’autora de la traducció Carme Manuel i compta amb la col·laboració especial de la professora Margarida Castellano que va ser l’encarregada de llegir una selecció de poemes.
Manel Alonso es va confessar membre del club de seguidors de Carme Manuel, de la qual va arribar a dir que mai no es queda en el paper de simple traductora, ja que el seu treball sempre va més enllà, oferint als lectors en cada títol un estudi important sobre el temps, l’espai i la cultura de l’autor o autors que tradueix.

Francesc Calafat va parlar de la vitalitat i energia de Carme Manuel alhora que va destacar el paper dels traductors com a elements que obren finestres a d’altres cultures.
Carme Manuel des d’una òptica profundament humana i amb el sentit de l’humor que la caracteritza explica al nombrós públic assistent aspectes biogràfics del poeta Nephtalí de León així com la lluita de l’anomenada nació Chicana.

Per a tancar l’acte Margardia Castellano va fer un petit recital d’una selecció de poemes del llibre.
L’acte es va tancar amb una copa de cava i la signatura del llibre per part de Carme Manuel