24.2.12

PRESENTACIÓ A CANALS D'EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU

El passat dimecres 22 de febrer a la biblioteca del Centre Cultural Ca Don José de Canals (La Costera), en un acte organitzat per l'Associació Cultural La Pebrella, es va presentar el llibre de poesia El teu nom és un éssser viu de Josep Manel Vidal.


Va coordinar la presentació Maria Josep Juan la qual,a més, va intorduir als presents en la bibliografia de Vidal i de Manel Alonso, encarregat de presentar el llibre, alhora que feu un repàs de les ja nombroses crítiques positives que del llibre s'han publicat.


L'escriptor Manel Alonso per la seua part va detallar diversos aspectes de la poètica de Vidal així com la manera com aquest ha donar a conèixer al públic la seua obra, una manera molt actual ja que aquest ho ha fet utilitzant les les diverses  xàrcies socials.


Josep Manel Vidal per la seua banda va anar combinant diversos apunts sobre el llibre amb  la lectura d'alguns dels seus poemes. Després el públic enceta un llarg col·loqui en el que es va parlar de poesia però també de l'actualitat social i política que viu el País Valencià.

L'acte és va tancar amb la signatura d'exemplars per part de l'autor.

Fotografies de Pedro García de León.

19.2.12

PRESENTACIÓ A CA REVOLTA DE RONDALLES DE BENEIXAMA

El passat dissabte 18 de febrer es va presentar a  Ca Revolta el llibre Rondalles de Beneixama del que és autor el professor Francesc Gascó.


L'acte, al qual va assistir un nombrós públic, va estar presentat per l'escriptor Manel Alonso i Català i la professora Laura Santacruz.


Manel Alonso va escenificar  la rondalla Mal de panxa i després va recomanar una atenta lectura del llibre del qual va arribar a dir: "que té la facultat de fer-nos retrocedir al temps de l'infantesa, recuperant unes històries plenes de màgia i de fantasia"
La professora Laura Santacruz destacà, entre altres coses la capacitat de treball,  la  passió per l'ofici de professor i l'amor per la llengua, la cultura i el país de Francesc Gascó.



L'autor explicà al públic assistent tot el procés de recopilació de les rondalles i la seua transcripció, donant bona cosa de detalls i contant algunes anècdotes que els presents van agrair amb complicitat i aplaudiments.
Més tard es va obrir un col·loqui i algunes persones es va atrevir a llegir en veu alta alguna de les rondalles.



En tancar-se l'acte Francesc Gascó va signar exemplars del llibre.

13.2.12

RONDALLES DE BENEIXAMA



Si buscàrem en un diccionari la definició de rondalla segurament que ens diria que es tracta d’una narració popular anònima en la qual es combinen elements de fantasia, de llegenda i de realitat. La rondalla no és part del patrimoni cultural concret d’un municipi, d’una comarca o d’una llengua. Les rondalles són un bé immaterial que pertany a tota la humanitat i sovint podem trobar versions d’una mateixa trama en diverses llengües i cultures.
Afegir al títol d’un recull de rondalles una adscripció geogràfica, com ho ha fet Francesc Gascó en el seu nou recull, Rondalles de Beneixama (Col·lecció Barraca. Editorial Germania, Alzira, 2011), pot en un primer moment entrar en contradicció amb la natura del gènere. Res més lluny de les intencions d’aquest filòleg que l’any 1999 va editar un primer recull sota el títol de Rondalles de la Vall d’Albaida i de l’Alcoià. Gascó ha pretés en aquest nou trebal retre un homenatge a les seues fonts, aquelles persones que amb gràcia i enginy han mantingut viva una tradició mil·lenària, malgrat uns temps tan pocs propicis per a l’anomenada literatura de transmissió oral. Unes persones que han format part de l’univers més pròxim de l’autor: la seua família, el seu veïnat.
Rondalles de Beneixama recull quaranta narracions de diferent índole, n’hi ha fantàstiques, de por, escatològiques... Durant la seua lectura m’he anat retrobant amb el paisatge i el paisanatge de la meua infantesa, i jo, que sóc d’una comarca allunyada geogràficament de l’Alcoià, he pogut comprovar que aquelles rondalles, amb molt poques variacions, també són les del meu poble.
Però, a més d’aquest homenatge a la gent més pròxima, què és el que fa que l’autor vulga posar-los denominació d’origen? Molt senzill, el magnífic treball lingüístic que ha fet per a transformar una narració en un text escrit. Gascó ha depurat la llengua emprada de barbarismes, de frases fetes, sentències i refranys provinents de la pressió que sobre el valencià exercix la totpoderosa llengua castellana i ha buscat amb perseverança i intel·ligència en la llengua viva del seu poble paraules i expressions vives i genuïnes per a enriquir-lo. Tota aquesta gegantina tasca és producte, com no pot ser d’una altra manera, de la passió i l’estima que l’autor té per la seua cultura, la seua llengua, el seu país.
El resultat final, un llibre amé, entretingut, àgil, enriquidor.
Però, com no hi ha dos sense tres, Gascó a la tasca de recol·lector pacient i transcriptor ha volgut sumar la seua vessant com a docent, annexant a les quaranta rondalles un glossari i diverses propostes de treball segons el nivell dels alumnes que ajuden a una millor comprensió del contingut i la pervivència en les noves generacions d’una part del nostre patrimoni literari.

(Article de Manel Alonso i Català publicat l'onze de febrer de 2012 al blog Els papers de Can Perla)