31.7.12

GRAN ÈXIT DEL PRIMER SOPAR "ENTREVERSOS"


Organitzat per Josep Antoni Alfonso en col·laboració amb l'Hotel Rural Ca Les Senyoretes i l'editorial Germania es va celebrar el passat 21 de juliol el I Sopar Entreversos a Otos.
Entreversos és una activitat cultural en que es donen la mà la gastronomia, la poesia, la música i fins i tot la dansa.


Pel que fa al menú en l'apartat d'entrants, els més de quaranta assistents al sopar, van tastar formatges, mandonguilles d'abadejo amb allioli, ensalada russa i uns deliciosos mossets de sobrassada. El plat principal consistí en un escalopí  amb pebrot verd fregit i creïlles de la casa molt ben tractades amb unes herbes que li donaven un sabor de gran interés per al paladar.


Després del sopar els poetes Francesc Mompó (autor de 55 maneres de mirar València i Fronteres de vidre), 


Manel Alonso i Català (autor de la col·lecció Món de paper i Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes)


Salvador Lauder (autor d'Obaga),


Josep Manel Vidal (autor d'El teu nom és un ésser viu), 


Xelo Llopis (autora de Guarda'm el secret), 


Alba Àlvarez (autora de Sol de mitjanit a Reykjavik


i Josep Antoni Alfonso (autor d'Envers) van llegir alguns dels seus poemes, els poetes i cantautors 


Rafael Estrada (autor de Petjades insomnes) combinà la lectura de poemes amb la interpretació de cançons 


i Lluís Vicent (autor de Les penúltimes paraules de Sísif) interpreta algunes de les seues cançons. 


J.A. Alfonso fusionà diversos textos dels autors participants per a crear un nou poema que reinterpretà amb moviments la ballarina Almudena Rodríguez Tortajada.


Per a tancar l'acte el cantautor Carles Pastor, el qual fins i tot es va atrevir a fer de rapsoda en un moment de la nit i el grup de Xàtiva Barbaritats interpretaren poemes de Josep Manel Vidal i de Manel Alonso.

26.7.12

FRANCESC MOMPÓ, MARINA GUILLEM I MANEL ALONSO A LA FIRA DEL LLIBRE DE TORRENT


El dijous 26 de juliol des de les 19,00 hores fins a les 24,00 hores a la Fira del Llibre de Torrent, els escriptors Francesc Mompó autor del llibre de relats Fronteres de vidre i del poemari 55 maneres de mirar València, Marina Guillem autora del llibre infantil La revolta de les llapisseres i Manel Alonso autor de l'antologia poètica Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes, estaran signant exemplars del seu llibre a la caseta de Llibres de Sento.
La Fira del Llibre de Torrent es pot visitar del 24 al 30 de juliol i està situada en l'avinguda del País Valencià just davant de l'estació del metro.


23.7.12

ANTONIO MURGUÍ PRESENTA SU NOVELA "LOS LIBROS MOJADOS"


El escritor de Utiel, residente en Puçol, Antonio Murguí Muñoz, presentó el viernes 20 de julio en el Huerto de Santa María (El Puig), su primera novela Los libros mojados. En la mesa lo acompañaron el editor Antoni Martínez Peris y el escritor Manel Alonso i Català.


En su intervención Manel Alonso destacó de la novela la sinceridad y la crudeza con la que el autor se enfrenta, a través de una narrativa impregnada de memoria y biografía personal, a cuestiones como el individualismo, el desarraigo, el egoísmo, la soledad y la emigración. Martínez por su parte reivindicó una narrativa para jóvenes no evasiva que les de las claves necesarias para enfrontarse en un futuro no muy lejano a la dureza y la realidad de la vida.


Antonio Murguí con emoción contenida agradeció a los presentes su asistencia y con rigor fue desvelando los ejes sobre los que se mueve la trama de su novela, haciendo a la vez un esbozo de la personalidad del protagonista César Frías y de otros personajes que no por secundarios son menos importantes en la narración.
Antonio Murguí es licenciado en Filología Hispánica por la Universidad de valencia y desde el año 1986 ejerce como profesor de lengua y literatura castellana de secundaria y bachillerato.



19.7.12

"CAMINS AL SUD" NAIX AMB LA INTENCIÓ DE DIBUIXAR LA SITUACIÓ LAMENTABLE QUE PATEIX UNA PART DEL PROFESSORAT



El saguntí Sergi Durbà acaba de publicar la seua primera novel·la “Camins al sud” un llibre on conta les diverses peripècies d’un professor de valencià en la comarca de la Vega Baja, una història en clau d’humor en la qual el protagonista, superat per les circumstàncies, s’endinsa en una profunda incomprensió que li servirà per a escriure un dietari on cap des de la crítica a l’administració educativa fins a la solidaritat i estima dels companys i amics més immediats.

P.- Perquè "Camins del sud"?
S.-Si et refereixes al títol, pense que té molta empenta i que pot donar lloc a múltiples hipòtesis per part dels lectors, sobretot abans de llegir-lo. Pense que està ben aconseguit i molt ben acompanyat per una il·lustració de portada magnífica. Si el que em preguntes és el perquè d’aquesta novel·la en tot el seu conjunt, et diré que “Camins al sud” naix amb la intenció de dibuixar la situació, en la meua opinió lamentable, que ha de patir una part del professorat valencià en matèria lingüística, és a dir, en tot allò relacionat amb el fet d’impartir classe en la llengua pròpia dels valencians. I no ho dic pels alumnes, que quede clar; en molts casos, està per damunt la idea que la societat té del valencià com a llengua, apta només per a romanços folklòrics i quatre martingalades més. Pareix mentida, però ben poc s’ha avançat en aquest aspecte. De fet, abans el valencià tenia un ús social més visible que no ara. Sagunt és un exemple, sense anar més lluny. Pots fer la prova a peu de carrer, si vols.
P.- Que et va impulsar a escriure aquesta novel·la?
S.-El fet de trobar-me en una situació que no em pensava mai que poguera existir, això és que hi haguera alumnes valencians que no aprenen la nostra llengua a escola perquè la llei els ho permet. És clar que es tracta de comarques castellanoparlants, però la realitat és que en aquest país, hi ha una sèrie relativament nombrosa d’alumnes que estudien una assignatura menys perquè tenen eixe dret. Imagina’t si algú d’una comarca valencianoparlant, amb la legalitat a la mà, diguera que no vol estudiar castellà a l’escola. S’armaria un canyaret de por. De fet, quan ho explique a algun conegut, no s’ho acaba de creure, com si m’ho estiguera inventant. “Això no pot ser!”, em diuen. Doncs sí, és real. I continua passant. Et penses que això importa a algú de les altes esferes? Doncs no. En gran mesura, el valencià continua sent una llengua de segona categoria, per bé que oficialment es diga el contrari.
P.- Per què vas triar la primera persona com a veu narrativa, no t'haguera estat més fàcil guardar més distància amb els fets narrats?
S.-Sens dubte, haguera estat més fàcil. Però crec que la literatura, la ficció en general, ha de tindre un component de realisme que, en aquest cas, es reflecteix millor amb l’ús de la primera persona. D’altra banda, aquesta novel·la té un format de dietari que difícilment pot optar per altres fórmules narratives.
P.- En que consisteix la clàusula legal anomenada exempció?
S.-Bé, l’exempció de valencià és bàsicament el dret que tenen els estudiants de les comarques castellanoparlants a no estudiar el valencià en escoles i instituts. Estan exempts d’avaluació i d’aprenentatge, és a dir ni són qualificats ni tenen per què aprendre res d’aquesta llengua. Tanmateix, el més graciós, o el més penós segons es mire, és que han de romandre a classe obligatòriament. És una situació surrealista, ja que al professorat li estan pagant pel simple fet d’estar a classe amb un grup d’alumnes de vegades ben nombrós que només entén una cosa: té dret a no fer res. En fi. És acollonant. I les escenes que se’n deriven, ja te les pots imaginar. El llibre crec que això ho retracta prou bé.
5.- És tan frustrant com pareix desprendre's en llegir el teu llibre la professió de docent?
Bé, la professió de docent és apassionant, això que quede clar. És un ofici preciós, potser dels més bonics que n’hi ha. Almenys, així ho veig jo. El que és frustrant no és la docència, res més lluny, sinó el fet d’estar enmig d’una classe i no poder ensenyar res perquè així ho diu un paperet, una llei o vés a saber què. Que cadascú extraga les seues conclusions o que interprete si això és frustrant o no ho és. No és necessari ser docent per a tindre sentit comú.
P.- Cal ser políticament incorrecte per a literaturitzar els mals que pateix el sistema educatiu valencià?
S.-És una opció. Cadascú que faça el que considere convenient. De totes maneres, en aquest tema del sistema educatiu valencià, ja pots ser tant políticament incorrecte com vulgues. Els que manen, t’ignoren igual. I a la realitat d’avui em remet. L’ensenyament públic, per desgràcia, no és prioritari.
P.-Per què creus tu que gran part de les polítiques que s’han fet per a fer avançar la normalització del valencià han fracassat?
S.-Et contestaré amb una altra pregunta: han existit polítiques per normalitzar el valencià? I en cas afirmatiu, algú se les ha cregut? És clar que els encarregats de visualitzar-les o de dur-les a terme, no. Perquè anem a veure: quin exemple dóna un polític que fa un discurs institucional en castellà o, pitjor encara, que s’adreça a la població en valencià com si estiguera en un partit de futbol? És això un model a seguir per a normalitzar el valencià? Evidentment, no. D’altra banda, també està el tema de les faltes d’ortografia, jo n’he vist moltíssimes en cartells institucionals o panells informatius adreçats al públic!!! Com pretens normalitzar una llengua si tu mateix la menysprees o no li dónes una projecció seriosa o formal? Un últim exemple, si em permets: fa poc va morir Josep Lluís Bausset, exemple d’estima pel valencià. Els més alts dignataris d’aquestes terres enviaren una nota de condol als seus familiars en castellà. Què et pareix? Una prova més del que els importa la nostra llengua. No cuiden ni els detalls. No podem esperar res.
P.- Creus que la novel·la valenciana està en un bon moment? Quins són els narradors valencians que destacaries?
S.-Crec que ara s’estan veient els fruits dels programes d’ensenyament en valencià encetats als anys vuitanta, dels quals jo mateix sóc resultat. Està també Ivan Carbonell, que és company meu de carrera, Mercè Climent... Ara bé, la literatura en general, i més concretament la literatura en valencià, no crec que estiga en un bon moment. S’editen llibres, ben fets i de bona qualitat, cada vegada més... Però la gent, en general, no llig, i en valencià, encara menys. Pel que fa a la segona pregunta, Ferran Torrent és un narrador que m’agrada molt, em resulta divertit i és molt amè. Quim Monzó també m’agrada, no és valencià, però escriu en la nostra llengua. Xavier Aliaga també em pareix molt interessant. De fet, em vaig llegir una novel·la seua, “Si no ho dic rebente, i em vaig riure moltíssim. Altres: Manel Joan, Tobies Grimaltos, Manel Alonso i els seus dietaris, Toni Gómez, que és del meu poble i va escriure una obra curta magnífica que es diu “El camí de les merles”...
P.-Quins són els teus autors de capçalera i de quina manera han influenciat la teua manera d'escriure?
S.-Quan tenia vint anys em vaig dedicar a llegir i rellegir tots els assaigs de Joan Fuster i supose que això m’ha influït. De tant en tant, de fet, continue mirant-me’ls. I la veritat és que em vénen molt bé per escriure articles d’opinió i entrades curtes en el meu blog personal www.costumaridurba.blogspot.com. D’altra banda, potser fa riure, però Blasco Ibáñez i les seues novel·les valencianes, m’encanten. D’un temps ençà, llig també moltes novel·les el personatge principal de les quals és una persona incompresa, amb dubtes constants, que es pregunta els perquès d’allò que li ha tocat viure. M’agrada molt, en aquest sentit, una novel·la com “El cor de les tenebres”, de Joseph Conrad. I per extensió, totes aquelles obres que tenen com a figura central un personatge que busca la llibertat individual, una mena d’antiheroi. En altre àmbit, situe els llibres, assaigs fonamentalment, de temàtica costumista. Bernat Capó, Joan Amades; o les converses amb personatges il·lustres. Hi ha una col·lecció de llibres de l’editorial Tàndem que es diu “Tàndem de la memòria” que em pareix molt bona...
P.- Tens algun projecte literari nou en ment?
S.-Sempre he volgut escriure alguna cosa sobre costums valencians. Tinc el blog, sí, que toca el tema, però m’encantaria fer alguna coseta en lletra impresa. La qüestió m’apassiona bastant. Tinc alguna cosa pensada al respecte, no et diré que no, però no vull córrer. 

7.7.12

ENTREVERSOS, GASTRONOMIA I POESIA A OTOS


L'editorial Germania, a través del poeta i manegador cultural Josep Antoni Alfonso, està organitzant un acte gastronòmic-pòetic- musical sota el títol d'ENTREVERSOS el qual tindrà lloc el dissabte 21 de juliol a partir de les 21,30 hores a la Casa Rural Ca Les Senyoretes d'Otos (La Vall d'Albaida).
El sopar té un preu de 20 euros en el que a més s'inclou un llibre a triar entre els nou que es presentaran eixa mateixa nit. Per tal de facilitar l'esdeveniment cal confirmar l'assistència als següents números de telèfon 96 235 80 32 ó al 620 58 87 24.
Els llibres que es presenten són:
El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal
55 maneres de mirar València de Francesc Mompó
Petjades insomnes de Rafael Estrada
Envers de Josep Antoni Alfonso
Obaga de Salvador Lauder
Guarda'm el secret Xelo Llopis
Poemes per a Keo de Lorena Cayuela
Sol de mitjanit a Reykjavik d'Alba Àlvarez.
Després de sopar els poetes assistents realitzaran un recital de poesia que es combinarà amb una actuació musical dels cantautors Rafael Estrada, Lluís Vicent, Carles Pastor així com del grup musical Barbaritats.
Vos esperem!!!!

3.7.12

ES PRESENTA "QUADERN DELS TORSIMANYS/ CUADERNO DE LOS TRUJIMANES" A LLÍRIA


L'escriptor Sergi Durbà serà l'encarregat de presentar  el divendres 6 de juliol l'antologia de poesia Quadern dels torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes de la qual és autor Manel Alonso i Català. L'acte tindrà lloc a les 20,00 hores al Casal Jaume I de l a comarca del Camp del Túria de Llíria (Avgda. dels Furs número 17).