JOSEP SOU: "UN POETA ÉS ALGÚ QUE RESTA PRESENT A LA VIDA I QUE S'IMPLICA A L'EXISTÈNCIA DELS HOMES DEL SEU TEMPS"

El professor de Pintura urbana de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Josep Sou, afirma que a poc a poc tot fineix, que tot s’esllavissa pels costers del temps a la recerca d’un espai on, l’entropia, en facilita les coses. La vida i les seues conseqüències; els ritmes de l’existència; les veus i els silencis; els afecte; l’energia que ens cal per al combat diari; la llum i la manca de claredat; les esperances vençudes. Potser, però, que els mots siguen la guardiola necessària d’una delejada sensibilitat.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari?

Josep Sou.- Normalment, a partir d’una idea primera van naixent els poemes a poc a poc i al llarg, almenys,d’un any o dos. Després els deixe al calaix u altre any, passant tot seguit a la correcció definitiva i recerca de la possible publicació. Diguem-ne que hi ha un procés de depuració constant.

P.- Perquè Data de caducitat?

J.- Data de caducitat és un vers d’aquest poemari, i que resum un estat d’ànim : tot fineix, com ho fa l’existència dels ésser vius. Un tema, per altra banda, constant a la història de la literatura. Segurament ens resten les paraules com a guardiola inmensa de coneixement, i potser de record.

P.- Com l'has estructurat?

J.-Potser aquest siga el poemari que s’inscriu en un tot unitari, sense parts constituents, i de tots els que he escrit fins ara, segurament l’únic que guarda aquesta característica.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

J.-Un poeta és allò que viu, allò que llegeix, allò que imagina, allò que és capaç de compartir, allò que estima. Per tant un poeta és algú que resta present a la vida i que s’implica a l’existència dels homes dels seu temps. O almenys, pense, que ho ha de ser.

P.- Et trobes més a gust escrivint vers lliure o prosa poètica que versos amb mètrica i rima o et resulta indiferent?

J.-Crec que el vers lliure atorga majors possibilitats a l’autor. No obstant un gran talent pot versificar amb les normes acadèmiques i dir allò que necessita dir utilitzant els recursos d’estil al seu abast. Per a mi, una altra manera de dir el vers està a l’àmbit de la poètica experimental (visual), i utilitze aquest mitjà expressiu amb molta freqüència, duent a terme nombroses exposicions, on la imatge, junt a la paraula, determinen un anhel absolut de possessió.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica?

J.-La millor crítica estaria al voltant del camí continuat de depuració lingüística que transita la meua obra, un treball on la senzillesa del quefer poètic marca les coordenades. La pitjor, me la varen fer al voltant d’una exposició de poètica experimental, assegurant que tot allò que havia fet, ni era poètica ni res de semblant, ans al contrari, tot era un espècie de gracieta lúdica i de papanatisme intel·lectual.

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

J.-La relació de l’home amb el món i amb els altres. La mort i la “caducitat de les coses” (tempus figit). La llengua com a vehicle intens de comunicació també interior. La particularitat de la vida al si de la societat que a cadascun de nosaltres ens ha correspost de viure. La infantesa com a àmbit arcàdic.

P.- Quins són els teus poetes de capçalera?

J.-Entre d’altres: Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Ángel Valente, Bertolt Brecht, Kavafis, etc. N’hi ha encara molts més, però amb aquestos ja vaig ben servit d’imatges i de paraules.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

J.-Molts, per suposat !!! Qualsevol tragèdia clàssica, on els paradigmes humans han traspassat les fronteres del temps i, fins i tot, de la història, seria un enorme regal que m’atorgaria el benefici de la posteritat, i, per tant, de l’eterna comunicació amb els hòmens.

Quant al llibre que mai no voldria haver escrit, tot i que en tinc de més i menys estimats, cosa normal, mai no podria renunciar, inclús, als errors que he comès. Tot exercici d’escriptura il·lustra els mecanismes de l’ofici.

P.- Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

"al supermercat

els envasos marquen tot d’indicacions fonamentals

per al bon govern de la salut

i fins i tot diuen el darrer dia per tastar la menja

la data de caducitat”.

Us el recomane, entre d’altres coses, perquè li presta el nom al conjunt del poemari, i tambè perquè ens indica allò que línies amunt us he comentat, que aquesta vida és breu i cal aprofitar-la ben de debò. No obstant la presència de la ironia com a recurs d’estil hi és present a la totalitat del poemari. Espere que us agrade i que en gaudiu de la proposta.