7.6.13

COL·LOQUIS DE CANET

  
Tot seguit vos oferim el text de Maria Josep Gradolí durant la presentació de la novel·la de pau marqués Col·loquis de Canet al Casino d’Alfafar el passat 31 de maig.


Bona nit,
En primer lloc vull donar les gràcies a totes les persones assistents per haver vingut a l’acte i també a Pau, que m’ha posat en l’embolic de presentar el seu llibre.
Han de saber que és la primera vegada que faig una presentació i quasi per casualitat, perquè la cosa va anar així:
Un bon dia, en eixir de treballar (jo treballe en l’ajuntament) com que no tenia res per a dinar vaig passar per Reis-K a comprar paella, que la fan boníssima, i vaig eixir d’allí amb la paella en una mà i baix del braç un llibre titulat “Col·loquis de Canet”, i amb l’encomanda de llegir-lo, perquè el germà de l’ama del bar, que és Pau, li havia dit que jo l’havia de presentar.
Així que vagen espai, perquè potser algun dia entren al Reis-K i després es troben asseguts ací on jo estic. […]


La novel·la de Pau convida a llegir d’altres llibres, perquè està farcida de referències literàries, i amb constants esguits a altres temes: música, cinema, història…
El resultat és una novel·la molt treballada, integradora de relats ben diferents (tant de contingut com de tècnica narrativa) que es pot llegir com un conjunt o bé separadament, encara que el fil narratiu el marca la convivència dels amics durant les vacances a Canet i el que aprenen i/o es qüestionen durant eixos dies. Ja que, entre estona i estona, i després de cada història, comenten les seues impressions sobre aquesta que, de vegades, en són ben diferents.
Finalment Arnau, que apareix com un xic més bé individualista, tancat i indiferent a moltes coses, i que havia acudit a la reunió dels amics amb un grapat de prejudicis, ha de fer-ne front i acaba sucumbint a la lluna plena, que també és la protagonista de tots i cadascun dels relats, perquè d’una forma o una altra sempre ix reflectida i finalitza, és clar, amb un dels versos de Dante, ara sí, del Paradís.

Si alguna crítica he de fer al contingut del llibre, diré que no crec que uns estudiants joves ara i ací tinguen eixa forma de narrar tan profusa i rica en continguts, eixe llenguatge acurat  que utilitza l’autor.
Tan de bo fóra així, però pense que les històries que narren els amics estan massa ben contades.
En definitiva, els recomane que llisquen el llibre, perquè ho passaran bé i, a més, poden aprendre bastants coses o, almenys, tindre un grapat de referències interessants a les quals poden acudir – o recordar– en qualsevol moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada