“EM SENT DEUTOR DE LES MEUES LECTURES PREFERIDES”

El poeta de Vila-real Francesc Mezquita i Broch, en el seu nou llibre de poesia assaja un recorregut interior dels últims anys a través d’objectes innocents, de llocs que conformen la nostra rutina diària.

P.- Com ha estat el procés d'escriptura del teu poemari?

Francesc Mezquita.- El llibre va estar escrit fa dos anys durant el 2011 a través de reflexions personals barrejades amb experiències de la vida quotidiana. Sentiments amb els quals, a poc a poc, ens anem quedant tots sols. És com un viatge al final del qual has deixat de costat moltes coses. 

P.- Perquè Regions sense distància?

F. M.- En realitat, està clar que les Regions es refereixen a la pròpia interioritat, a les raconades que guardem i que anem bastint a través de les diferents relacions. 

P.- Com l'has estructurat?

F.M.- El llibre consta de tres parts: Des de la terrassa, que és la terrassa d'una cafeteria, des d'on es veu passar al gent, un lloc immillorable per reflexionar sobre els grans temes de la poesia. La mar com a tu t'agrada, que són parts de les experiències estiuenques, el diàleg amb la mar, els passejos, les converses, els silencis. Residus de vesprades, que com el títol ho indica és allò que van quedant darrere depurant-se a poc a poc per deixar a la vista la veritat.

P.- Creus que un poeta és allò que llig?

F.M.- En part. Em sent deutor de les meues lectures preferides però també hi ha la introspecció diària, el paisatge que ens acompanya, les persones que ens envolten, tot això va coent la poesia, després em de ser capaços de poder escriure-la.

P.- Quin és el millor elogi que t'han fet com a poeta? i quina la pitjor crítica? 

F.M.- M'agrada que em diguen que la meua poesia és comprensible fins a cert punt. Mai he pretès ser un escriptor difícil, però sí que m'agrada endinsar-me en el propi sentiment. 

P.- Quins són els grans temes que com a poeta et preocupen?

F.M.- Els temes de la poesia són universals, però a banda d'això s'ha d'estar al dia del què passa i em preocupa voler escriure sobre fets actuals, reflexionar sobre persones i personatges.

P- Quins són els teus poetes de capçalera?

F.M.- A mi m'ha interessat sempre la poesia clàssica tant la nostra com la castellana, francesa, anglesa, etc., ara bé els poetes de capçalera també depenen del moment. Un d'ells podria ser Vicent Andrés Estellés, el francès Ronsard, Luís Cernuda, Salvador Espriu, etc.

P.- Quin llibre t'agradaria haver escrit? I quin no voldries haver escrit mai?

F.M.- Ell llibre que m'haguera agradat escriure és el Llibre de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés, és magnífic, intens, vital i ens apropa a una època molt difícil i, al mateix temps, terrible. 

P.-  Quin dels poemes que publiques en aquest llibre ens recomanes i perquè?

F.M.- No tinc poemes preferits, en realitat, si em demanaren fer una antologia em posarien en un compromís. Reivindique el conjunt, el sabor que deixa la lectura de tot un llibre.