23.7.13

ES PRESENTA A VILA-REAL "COMPÀS D'ESPERA" DE SUSANNA LLIBERÓS


La periodista i poeta Susanna Lliberós, va presentar el passat 21 de juny el seu nou llibre de poesia Compàs d'espera, publicat per l'editorial Germania.  Unes 50 persones acudiren a la presentació  que va tindre lloc al Museu de la Ciutat Casa Polo de Vila-real, i que va estar a càrrec del professor i escriptor vila-realenc Miquel Salvo. La forta tempesta que havia caigut moments abans i que encara deixava anar algunes gotes va impedir que l'acte es fera al preciós Jardí del Museu, però els organitzadors van construir de seguida un ambient acollidor en la sala principal del Museu, que va  acollir sense problemes familiars, amics, coneguts i amants de la poesia. Miquel, amic de l'autora des de l'adolescència va començar parlant d'aspectes personals de la poetessa i d'anècdotes que tots dos havien compartit i que parlaven també molt de la personalitat de Susanna. Sobretot Miquel va destacar la valentia de la poeta, com a dona i com a escriptora. Una valentia, que a més de  la contundència i alhora la subtilesa, està descaradament present en 'Compàs d'espera'. 


Per a Miquel Susanna té l'habilitat d'utilitzar la bellesa de les paraules, de l'expressió, per a fer també bells sentiments i emocions que sovint tendim a vore com a negatius. Fins i tot tenen un punt de bellesa les situacions conflictives quan escriu “Quina misèria destries ara en l’estricta nuesa del perdó?” En un intent de fer-nos entendre el seu missatge Susanna es pregunta “Com faig perquè entengueu tota aquesta misèria de formiga? Si és un camí desèrtic, és una redempció de la nostàlgia.” Miquel va acabar dient que Compàs d'espera “ens obri finestres que ens comuniquen amb nosaltres mateixos i ens connecten amb el món al qual pertanyem. I el fet que Susanna haja decidit alliberar la seua nostàlgia ens permet a nosaltres, quan la llegim, alliberar la nostra i alhora ens desperta parts del nostre cos que ens permeten rebre les paraules que llegim per orelles localitzades al tos, al ventre, al fetge, al sexe, al paladar... “ 


Després de la intervenció de Miquel Salvo, Susanna va prendre la paraula per explicar que aquélla  espera de què parla en el títol pot ser la d'una sala d'espera d'un hospital, on, certament, van nàixer part dels poemes, però també una metàfora de la vida en què ens passem els dies esperant alguna cosa, i mentre això passa, van succeint les coses que de veritat ens fan viure. En este segon llibre de poemes l'autora va contar que fa un viatge fins al lloc més amagat de la consciència, on hi conviuen tots els sentiments amb els quals ens haurem d'enfrontar al llarg de la vida. Hi ha dolor i hi ha passió, hi ha sexe i hi ha solitud, hi la mort i la maldat, però sempre hi ha l'esperança. Per això al final del llibre, en un exercici de vitalitat i d'optimisme, i amb el compàs de qualsevol espera,  Susanna ens convida a ballar “...fins que l'amor s'acabe i res no ens quede ja per sobreviure” mentre de fons sona el Dance me to the end of love de Leonard Cohen. Susanna i Miquel van recitar alguns poemes, però pocs, ja que l'autora va insistir en què l'excercici de la lectura i assumpció del vers i el sentiment que podia desprendre el deixava per a la intimitat de cada lector. La presentació va acabar amb els assistens conversant amigablement entre cervesetes i un  vinet fresquet, fruits secs i cireres de Villamalur, mentre l'autora signava els llibres i agraïa personalment als asssitents la seua presència sense la qual els seus versos perdien part del sentit.

Susanna Lliberós amb els també poetes, Antoni Albalat i Josep Porcar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada